La vigília de Tots Sants de 2021, l’historiador Juan Sisinio Pérez Garzón va destacar que, encara que amb seves deficiències, la democràcia espanyola ha implementat una sèrie de mesures de desgreuge i rehabilitació envers les víctimes del franquisme. Aquestes mesures inclouen indults, amnisties, la derogació de lleis, rehabilitacions i indemnitzacions que sumen més de 21.000 milions d’euros des de 1978 fins al 2020. No obstant això, Pérez Garzón assenyala que aquests avenços no han resolt completament els problemes, especialment en termes de propietats patrimonials confiscades durant la Guerra Civil. Així, molts béns que van ser decomissats pels vencedors no han estat retornats als seus legítims propietaris o els seus descendents.
D’altra banda, la historiadora Neus Morán i Gimeno continua el seu treball en documentar els casos d’espoli franquista a la societat civil catalana. Després d’haver publicat «L’espoli franquista als ateneus catalans, 1939-1984», ara amplia el seu estudi geogràfic i temàtic per cobrir tota la xarxa d’entitats afectades pel franquisme als territoris de parla catalana. En el seu nou llibre, «L’espoli general», Morán documenta la repressió sistemàtica, l’impacte econòmic del decomís de béns i les estratègies d’ocultació utilitzades per evitar futures reclamacions. Aquest treball mostra la magnitud del robatori i evidencia com el règim franquista va aconseguir desmantellar un ampli teixit d’entitats populars, republicanes, sindicals, obreres i recreatives, motivat per l’avarícia i l’odi a la diversitat cultural i política que aquestes representaven.
Leer noticia completa en El Pais.
