El manuscrit anònim «Història de Paris i Viana» situa les seves aventures sentimentals en l’època de Carlemany, un context llunyà respecte a la seva publicació més antiga, datada en 1438. La novel·la recentment traduïda al català per Gemma Pellissa Prades porta el lector a indrets exòtics com Constantinoble, Jerusalem, Tunis i Alexandria. No obstant això, els escenaris no donen lloc a elements fantàstics com gegants o dracs; en canvi, la trama destaca per la sobrietat moral i la fortalesa de voluntat dels protagonistes. Els personatges principals, Paris i Viana, viuen una apassionada història d’amor que transcendeix normes socials i resistències parentals, en un relat que es manté fidel a les convencions narratives de l’època medieval.

Paris, un jove cortesà d’hàbits refinats, demostrarà la seva destresa en tota mena d’àrees, des de la música fins a la falconeria. Tot i això, el seu llinatge no és suficientment alt per aspirar a la mà de Viana, la valenta filla del delfí de França. Viana, al seu torn, rebutja els pretendents triats pel seu pare, esperant pacientment reunificar-se amb Paris. Els protagonistes del llibre mostren tenacitat i enginy per superar els obstacles, mantenint l’interès del lector fins al final previsible, però satisfactori. Sense cercar significacions profundes, la seva originalitat rau en la capacitat de narrar una història d’amor sincera dins els marges establerts de la literatura medieval, consolidant així la seva grandesa i perdurabilitat com a relat clàssic.

Leer noticia completa en El Pais.