En 2019, Sir Timothy Clifford, exdirector de les Galeries Nacionals d’Escòcia, va revelar el descobriment d’un dibuix atribuït al jove Michelangelo Buonarroti, anomenat «L’home sentat», després rebatejat com «L’estudi de Júpiter». Aquesta obra, considerada una de les primeres de l’artista, va ser adquirida a França el 1989 com a peça anònima. El dibuix, inspirat per l’escultura romana «Júpiter entronitzat», es va exposar al Museu de Belles Arts de Budapest i fou validat per experts que corroboraren la seva autoria. Michelangelo, en aquell temps formant part del taller dels germans Ghirlandaio a Florència des de 1488, podria haver trobat l’empenta creativa que més tard es reflectiria en la seva primera escultura coneguda, la «Madonna de l’escala».

Aquest descobriment connecta amb la història de València a través del Codex Escurialensis, un conjunt de dibuixos italians anònims possiblement traslladats a la regió en el segle XVI. Aquest corpus formava part de la biblioteca excepcional de Rodrigo de Mendoza, marquès del Cenete, que podria haver influït indirectament en la presència artística del Renaixement a la península ibèrica, malgrat que Michelangelo no va visitar mai Espanya. El dibuix i l’escultura del jove naixement del geni s’enllacen com a símbol de la riquesa cultural que emergeix de col·leccions històriques, obrint portes a noves interpretacions i diàlegs culturals entre regions.

Leer noticia completa en El Pais.